Pràctica 2: una gelateria de tota la vida.

Introducció:
Nosaltres no utilitzarem el la empresa que vam dissenyar a la practica 1 perquè creiem que era més còmode i clar treballar amb aquest nou model d’empresa, en canvi, sí que ens fixarem en els 7 punts que defineixen la cultura de l’organització, segons Robbins. Que són:

1. Innovació i acceptació de riscos.
2. Atenció al detall.
3. Orientació als resultats.
4. Orientació cap les persones.
5. Orientació al equip.
6. Energia.
7. Estabilitat.

La pràctica la hem realitzat, fent perspectiva d’una empresa ja feta i arrelada (fictícia), i com ha aconseguit tenir uns valors i com els ha anat aconseguint i adaptant, per tal de mantenir-los avui en dia, i es relacioni la empresa amb unes característiques molt concretes.

Desenvolupament y explicació:
Ens trobem en una empresa de gelats familiar. Porten tres generacions dedicant-se a la fabricació artesana de gelats. Inicialment, es va fundar en un poble de la costa, però ara ja tenen 10 sucursals repartides per Catalunya.
Va ser durant la segona generació on l’empresa va començar la seva expansió. Un dels dos fills dels fundadors, va ser qui va proposar obrir noves botigues, arran dels seus estudis de direcció i administració d’empreses, on va poder veure que el negoci familiar tenia grans possibilitats d’expansió i de futur.
Van assumir riscos, perquè amb els petits estalvis de la família es va decidir obrir una segona botiga, en un lloc turístic de la costa catalana. Lloc amb gran quantitat de gelateries molt arrelades i amb una clientela fixa. En un primer moment van dubtar de fer el pas, però davant la insistència d’un dels fills, els estudis de mercat presentats per ell i la estable situació de la primera botiga van decidir anar endavant. Per a la nova botiga no es van contractar nous empleats sinó que es van repartir i així d’aquesta manera estalviar costos.
• En aquest punt podem comprovar com la família i empleats de la seva pròpia empresa van assumir riscos ampliant el petit negoci del que disposaven. Complint d’aquesta manera amb la primera característica de cultura de l’organització.
Com a conseqüència del bon funcionament de l’empresa, la gran visió de futur dels fills i l’experiència obtinguda al llarg dels anys, es va continuar expandint el negoci fins arribar a les deu botigues actuals, però sense perdre l’essència inicial dels gelats artesanals i gelateria de tota la vida. Aquesta nova etapa portava nous reptes i canvis, necessitaven nous empleats d’un caràcter específic. Buscaven empleats fidels, treballadors i molt important que sabessin alternar el treball de l’elaboració dels gelats i l’atenció als clients. Per aquest motiu es van buscar empleats propers a la zona, que tinguessin afinitat amb els possibles clients de la botiga i que complissin totes les característiques requerides al detall.
• A continuació podem veure com la família busca per a la seva empresa personal d’una manera detallada i amb gran atenció, ja que per a ells no tothom pot desenvolupar aquest treball.
A l’actualitat, l’empresa no pretén grans beneficis, sinó que siguin autosuficients cadascuna de les botigues i el més important que la gent percebi el caràcter familiar de l’empresa. Amb una atenció més personal, juntament amb una gran qualitat de gelats.
• Com podem veure l’empresa no busca gran beneficis pròpiament dits, sinó una sèrie de resultats que facin que mai es perdi l’idea inicial que tenia la família al crear la primera botiga. És a dir, tenen poca orientació als resultats empresarials que es poden produir, mentre cada una de les botigues funcionin per si soles, i obtinguin beneficis positius.
Per aconseguir millors resultats, juntament amb una atenció personalitzada es pretén que l’empresa escolti i agafi bona dada de les propostes dels seus treballadors, ja que és personal coneixedor de la zona on està instaurada la botiga, i pot ser molt positiu a l’hora de fer millores, ja que la família no coneix el dia a dia de cada zona, i no totes los botigues són iguals, i per fer noves propostes els treballadors són les millors persones que saben com extreure els màxims beneficis de les gelateries.
L’empresa no funciona ben bé com un equip, ja que no tenen relacions entre les botigues, però si compten amb tot el suport de la família ja que visiten cada botiga un cop per setmana. A més a més, cada un període més o menys constant, els responsables de cada gelateria i la família, es reuneixen per avaluar el funcionament i donar propostes per millorar. Es reuneixen tots perquè una millora en una gelateria concreta, també pot beneficiar una altra, i per tant aquesta aplicar-la. D’aquesta manera també s’aconsegueix una línia de treball comuna.
Com es deixa veure en la descripció feta fins ara l’empresa no busca una competitivitat agressiva, es basa més aviat en mantenir i millorar un ambient familiar, aquesta imatge es veu reforçada amb a contractació de treballadors amb diferents discapacitats, doncs la empresa creu que són persones que poden fer la feina perfectament i també ajuden a donar la imatge de que no importa el benefici, si no que tan els clients com els treballadors gaudeixin de l’estada en el local.
Ara mateix la empresa està en un nivell d’estabilitat podríem dir també que estar estancada, per evitar aquet estancament es pretén innovar amb nous tipus de productes: sabors, gustos i textures de les galetes, tipus de gelats i introduir nous productes.

Conclusió:
Podem veure que per tal de crear una cultura d’una empresa, es va creant dia a dia, i amb cada decisió que es pren. Si tots els passos s’han anat fent correctament, l’empresa tindrà una imatge, que quan la gent parli d’ella, de seguida la relacionarà amb uns valors i amb un tipus de producte, per tant és important definir bé el tipus de cultura de l’empresa, perquè si no, es relacionarà amb una idea la qual no es vol transmetre.
Aquest fet es molt important ja que condicionarà tot el funcionament de l’empresa. Començant pel tipus de treballadors que aniran a demanar feina, fins a la pròpia clientela. Provocant que l’empresa sigui prospera o no.