Practica Why Cry

Introducció
El doctor Pedro Monagas ens va donar una conferencia sobre el pensament i les formes de guardar-lo.
Va començar amb unes transferències que ens portaven a reflexionar com coses aparentment sense relació, en realitat si que ho estan hi han molts factor que influeixen en el nostre coneixement i fabricació.
Desprès va explicar la seva aventura en el camp de la invenció i com el naixement del seu fill el va portar a inventar el Why Cry que a sigut el seu primer invent i que més importància i reconeixement té a nivell internacional.
Va explicar-nos altres patents relacionades amb el camp de la medicina que és el que ell va estudiar, però d’altres, com un pipican netejable, que no tenien cap relació amb aquest camp.
Ens va explicar els tipus de patents, registre d’idees.
I com és molt car i difícil patentar a Espanya, per això ens va exhortar a fer-ho en la universitat perquè les despeses les paga la universitat i nosaltres ens quedem el 50% de la patent. I va insistir “un 50% d’algo es més que un 100% de res”.
Els aspectes més importants de la seva exposició i en els que va fer mes enfasis són:
- L’ importància de sortir de la universitat amb una patent, canvia les regles de joc dient-li al empresari que véns a oferir-li feina en lloc d’anar demanant feina.
- Ser intel•ligents i precavuts en les decisions que prenguis fent les coses amb seguretat respecte la confidencialitat i aspectes semblants.
- Tot i la ineficàcia d’aquest govern en relació a expandir l’afany d’inventar i les través que posar a les patents. Ens va exhortar a no tancar el nostre pensament a embarcar-nos en els invents ara a la universitat fent de la universitat realment un lloc d’innovació.

Desenvolupament
Gràcies a la xerrada del senyor Pedro Monagas i la seva explicació en relació als diferents tipus de coneixements i com aquests es podien adquirir, nosaltres hem pogut trobar les següents relacions:
• Coneixement tàcit: és aquell que el tenim en el nostre subconscient i el desenvolupem d’una manera mecànica sense donar-nos conte que el tenim. La seva transmissió interpersonal és molt difícil ja que es compon de diferents actituds de cadascú, capacitats i coneixements abstractes. Aquest coneixement l’hem vist identificat sobretot a l’hora de tenir impuls per tal de realitzar els diferents invents. És a dir considerem un coneixement tàcit la seva actitud de voler aportar solucions a les coses, ja que ningú li ha transmès aquesta capacitat d’una forma directe, és a dir, ell pot haver agafat algú de referència o la seva pròpia actitud inconformista per tal de trobar solucions. A més a més transmetre a altres persones, com per exemple nosaltres mateixos, és molt difícil, ja que nosaltres en tot cas, el tindrem de referència però intentarem trobar les solucions a la nostra manera.

• Coneixement explícit: som plenament conscients que el tenim i que l’estem utilitzant. És el més fàcil de transmetre a les altres persones, ja que sovint el trobem ben estructurat per a la seva fàcil difusió. Podem veure dues clares maneres d’identificar-lo dins de la tecnologia del why cry. La primera identificació la podem trobar en l’aparell en sí, on porta incorporat uns coneixements que després de temps d’estudi va poder comprovar que eren certs, i aquests els vol transmetre al públic que compri el producte. Cada producte de why cry, un cop ha analitzat el plor del bebè, s’encén una llum que explica que li passa al nen/a, un cop encesa, darrera del aparell podem trobar una breu explicació del què li passa i que s’ha de fer per tal que el bebè es trobi millor. Això és clarament un coneixement explícit,ja que està totalment esquematitzat per tal que el client tingui més facilitat de captar aquests nous coneixements.
Una altre manera que el senyor Monagas transmet els seus coneixements explícits, deixant de banda de la tecnologia del why cry, i tenint en compte la xerrada que ens va fer a classe, és el fet de transmetre els seus coneixements obre com patentar algun producte. Ell va explicar els diferents processos a seguir per tal de poder fer-ho possible, i és una manera de coneixement explícit, ja que si volem patentar algun producte hem de seguir els passos que des del seu coneixement ens va transmetre, a més a més ens va donar tot tipus de facilitats per que fos més fàcil i econòmic, la qual cosa vol dir que vol transmetre el coneixement i que la gent tingui la capacitat per entendre’l, i qualsevol dubte que no hagi quedat clar, ajudar-lo.

• Coneixement captat: és aquell que procedeix de l’exterior de la organització, a través de contractes amb altres organitzacions. També ho podem reconèixer de dues maneres ben diferents. La primera és el fet que per poder desenvolupar el seu nou producte why cry, va haver de visitar diferents especialistes com ara pediatres i personal de sanitat, de manera que el poguessin ajudar a saber els diferents tipus de plor. Per molt que ell conegués les diverses tecnologies per tant de desenvolupar el producte, necessitava una ajuda externa per tal ampliar els seus coneixements respecte els plors. Per molt que s’informi necessita aquest coneixement d’alguna font externa, com el fet de poder de fer les proves, que també va haver de fer-ho en diferents hospitals que si van prestar.
Una altre manera de coneixement tractat, tot i que no fos ben bé seu, si no una recomanació de cara el nostre futur professional, va ser el fet de que a l’hora de buscar feina en una empresa, havíem de firmar un contracte per tal de que garantís que les idees que aportàvem eren nostres i l’empresa ho havia d’acceptar. Això ho considerem com un coneixement captat de l’empresa, perquè quan arribar alguna persona nova, pot aportar diferents idees o conceptes de tots els que porten un temps treballant, ja sigui perquè tenen experiència en un altre lloc, o bé perquè són persones molt creatives...

• Coneixement creat: és aquell que neix dins d’una organització, i es pot desenvolupar de manera que s’expressi com a coneixement explícit com tàcit. Aquest coneixement, el podem veure reflectit en el fet de la investigació del per què els plors dels nens. Perquè ho considerem com un coneixement creat? Doncs, ningú abans s’havia parat a investigar i resoldre aquest fet. D’aquesta manera, si ho relacionem amb el coneixement tàcit del senyor Monagas, i la empenta per fer aquests estudis i avançar la societat, podem considerar-ho un coneixement creat, ja que va ser ell i el seu equip qui va dur a terme uns estudis des de zero per poder identificar els plors. Un cop finalitzat l’estudi, aquest coneixement creat, es pot transmetre a la societat de forma explícita gràcies a l’aparell why cry.

Why Cry aplicat a una empresa:• Coneixement explícit: Com s’ha explicat anteriorment es tracta del coneixement més fàcil de d’explicar, exportat al sector de l’automòbil i de la mateixa manera que amb el detector de plors, és tota aquella informació que el constructor introdueix en el manual del vehicle per a que els usuaris entenguin com fer anar el producte.
En el cas del vehicle es tractaria de la informació sobre la radio, el mans lliures, el tipus de gasolina a emprar, l’oli a utilitzar... o com detectar quan l’automòbil necessita anar al taller.

• Coneixement tàcit: Com hem explicat és aquell coneixement personal, propi de cada persona. Dins de l’empresa de l’automoció és un bé molt valuós ja que són les persones que disposen d’aquest bé més desenvolupat les encarregades d’investigar i desenvolupar noves tecnologies, models... és a dir tot tipus de novetats en els automòbils. Aquest coneixement que tenen algunes persones i que és molt valuós és molts cops el que marca les diferències entre un producte o un altre. En el cas de l’automoció; ser capaços de veure un disseny que funcioni abans que els altres... marquen les diferencies a l’hora del número de ventes en el cotxe.

• Coneixement captat: Com s’ha explicat anteriorment és aquell tipus de coneixement captat del exterior, no desenvolupat per nosaltres. De la mateixa manera que amb el sistema why cry, en l’automoció també hi ha dues formes d’adquirir aquest coneixement. Per un costat es pot adquirir el coneixement d’una altre empresa com pot ser el cas de Citroën i Peugeot que compren la tecnologia i el coneixement dels motors a una altre empresa únicament dedicada a la construcció de motors com és el cas de PGA.
Per un altre costat es tractaria d’adquirir aquest coneixement d’una manera indirecta . Que es tractaria d’anar a visualitzar o a aprendre dels coneixements d’una altre persona o empresa per després aplicar aquest coneixement per al teu propi benefici. Aquest tipus de coneixement és el que s’anomena coneixement captat i es té que anar amb molt de compte amb ell, ja que de la mateixa manera que pots adquirir coneixement d’un altre, has de fer-ho tot el millor possible com hem explicat anteriorment i com el senyor Pedro Monagues ens va explicar per a que ningú s’aprofiti d’aquesta informació de forma desconsiderada.

• Coneixement creat: Aquest és tot aquell coneixement que una empresa o persona crea per si mateix i que ningú a creat abans. En l’automoció es molt corrent aquest tipus de coneixement perquè es tracta d’un sector que no para d’evolucionar, des de el dia en que es va crear el primer automòbil fins avui dia. Un clar exemple seria quan es va desenvolupar el primer eleva llunes elèctric, la primera arrencada electrònica...
Totes aquestes innovacions en el seu precís moment van ser un tipus de coneixement creat, on posteriorment amb la continua evolució del mateix coneixement han esdevingut un dels altres tipus de coneixement.

Conclusió
Un cop acabat aquest treball i rebuda la conferencia del Doctor Monagas podem veure que hi ha diferents tipus de pensaments que nosaltres estem convivim diàriament amb tots els tipus de pensaments, conèixer això ens permet identificar-los i treure’n més profit de les situacions quotidianes millorant les nostres capacitat per la innovació, que en el moment en el que estem és un dels béns més preuats de les empreses.